Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un hort pas a pas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un hort pas a pas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de maig del 2013

Hem canviat el bloc de lloc: ara es diu Catiusques

Benvinguts/des al meu bloc, 

En cas que els continguts us hagin pogut interessar, dir-vos que ara trobareu aquesta i molta més informació al nou bloc que es diu Catiusques: http://catiusques.arrels.org


Catiusques forma part d'un altre projecte molt més ambiciós d'àmbit cinematogràfic. Per aquells a qui us interessi a més de l'horticultura el cinema, aquest és el vostre lloc. Podeu subscriure'us al butlletí d'Arrels que apareix al final de tot de les pàgines del bloc i anar rebent més informació o des d'aquí mateix: Butlletí Arrels. Si d'altra banda, només us interessa l'horticultura, no patiu perquè els continguts que s'hi pengen són continguts hortícoles!

Espero que aquest espai, us pugui ser del vostre interès! 

Si us voleu posar en contacte amb mi, ho podeu fer a través del correu electrònic que apareix al marge dret d'aquest bloc, o bé a través del nou bloc, pel sistema de comentaris, i tan aviat com pugui, us respondré!!

Recordeu que aquest bloc té sentit amb la participació de totes i tots vosaltres: entre tots som els que anem teixint el coneixement! Si a més em voleu anar seguint per altres llocs de la xarxa, d'una forma més regular, em podreu trobar al Facebook: Catiusques o al twitter @enfangada.

Moltes gràcies a tots i a totes els que m'heu anat escrivint fins ara i als nous visitants que puguin entrar. Les vostres visites són la meva il·lusió!

Seguim en contacte hortolans i hortolanes!

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Comencem!

Abans de fer un hort, has de tenir clares algunes coses respecte horticultura: què vull plantar, com ho vull fer, quin mètode faré servir, si es vol fer un hort ecològic o seguir amb els mètodes tradicionals químics, la distribució de l'hort...

Abans de començar a treballar la terra, com ja us aniré comentant, em vaig haver de documentar una mica, per saber per on havia de començar. Les preguntes que em van venir al cap eren: Començo primer per la distribució o primer he de saber quines plantes són bones associacions entre elles?, o potser primer he de saber les fases de la lluna? o potser el primer que s'ha de fer és agrupar les hortalises i verdures en families?

En aquest apartat, us vull explicar com ho vaig fer jo, quins són els apunts que en vaig extreure i us els passaré a continuació. Us llistaré quins són els 5 passos prèvis que Marc Estévez Casabosch  en el seu llibre Un hort per ser feliç (i que recomano aquest llibre sense dubte!!) aconsella que s'han de tenir en compte per gaudir d'una terra sana, fèrtil i equilibrada. No obstant, us matiso que jo no vaig seguir els 5 passos al peu de la lletra i us explicaré el per què.

Res és perfecte, ni res és inamobible i amb això vull dir que tot el què jo poso aquí es pot fer de diferents maneres. En aquest bloc, simplement explico la manera com vaig començar, després d'anar obtenint la diferent informació que anava llegint i obtenint d'altres experiències i d'altres persones. I sobretot parteixo de l'experiència dels meus pares, els meus mestres hortolans.

Els 5 passos que ens recomana en Marc Estévez per gaudir d'una terra fèrtil, sana i equilibrada són:
1. Treballar amb la lluna.
2. Els encoixinats.
3. Les rotacions de les hortalisses.
4. L'associació de cultius: bones i males relacions.
5. Els animalons i/o microorganismes de sota terra.

Jo li he fet cas, però també amb matisos, com ja us he anunciat, no vaig seguir els 5 passos al peu de la lletra, perquè el pas dels encoixinats encara no l'he tractat i no m'he acabat de documentar més bé, i necessito conèixer-ne més per poder-ho aplicar o no.  No obstant, us posaré quatre pinzellades perquè us aneu fent una idea.

1. Treballar amb la lluna

Treballar amb la lluna moltes vegades sembla increïble i sembla que no té res a veure amb nosaltres ni amb les plantes. 

Des de ben petita que sento als meus pares que relacionen moltes coses quotidianes amb les fases de la lluna:
Llunari 2013  de Michel Gros.
Ed. Artús Porta.
  • 1. Tallar-se els cabells.
  • 2. Calçar les patates.
  • 3. Fer els alls i les cebes. 
  • 4. Afeitar-se.
  • 5. Etc.

Em cregueu o no, insisteixo dient que la lluna ens afecta, té relació amb les nostres vides i cal tenir-la present en tot allò que fem. Per reafirmar la meva convicció us convido a que consulteu el Llunari - és un calendari lunar per l'hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut de Michel Gros. És imprescindible tenir-lo, per poder treballar l'hort, ja que haureu de tenir molt present les fases de la lluna.


Per explicar les fases de la lluna he elaborat aquest gràfic:
Períodes i fases de la lluna: per saber quines feines cal fer en cada fase. Taula d'elaboració pròpia.
Segons el què planteu en quina fase de la lluna, afavorireu el creixement vegetatiu de les seves parts verdes, o afavorireu les propietats nutritives i la seva fructificació. Per tant, haureu de tenir present les plantes que tenen arrels i les que tenen fulles.


TASQUES QUE ES PODEN FER SEGONS CADA FASE DE LA LLUNA:
  
  • LLUNA NOVA: durant aquest període es poden fer tasques com plantar, lluitar contra les males herbes, adobar la terra, etc. És un bon moment per podar arbres petits, ja que això beneficiarà el seu desenvolupament vegetatiu, que és molt adequat i bo per al seu bon creixement.
  

  • LLUNA CREIXENT: és un bon període per sembrar plantes que creixeran en altura (és a dir que seran de mata alta), i que dónen fruits, com per exemple: tomàquets, mongetes, pèsols, etc. Totes les plantes que es sembrin en fase de lluna creixent, és recomanable fer-ho 2 o 3 dies abans de la lluna plena.


 

  • LLUNA DECREIXENT o minvant: durant aquest període és bo fer les feines de trasplantar. També és bo fer les tasques en relació a fer fugir als insectes innecessaris. És un bon període també per a plantar tubercles, arrels com ara (raves, patates o remolatxes).
Podar els arbres sota aquesta lluna, la lluna decreixent, perquè la sàvia es troba més concentrada a les fulles. Es pot dir que en general, fer tasques sota aquesta lluna (quart minvant, o lluna decreixent) afavoreix la producció de fruita, en detriment del creixement vegetatiu.

Exemple: si volem evitar que un enciam s'espigui de forma prematura, l'haurem de plantar en la fase de lluna decreixent o minvant.


  • LLUNA PLENA: És un període adequat per fer la collita, i per això és un bon moment per plantar plantes de fruit, perquè igual que el quart mivant, al fer tasques sota aquesta lluna pot afavorir a la producció de fruita, en contra del creixement vegetatiu. Si necessitem o volem aturar la força d'un arbre o accelerar-li el moment de fructificació, es bo podar-lo sota la fase de lluna plena. 
També és un bon període per tombar el compost.
Penseu però que res és perfecte, almenys sota el meu punt de vista, i que potser en alguns casos rebreu informació contradictòria o informació que direu: però això no era de l'altra manera?. En aquests casos el que haureu de fer és prioritzar què voleu que es desenvolupi millor i escollir un dia o un altre per plantar-lo, sembrar-lo, recollir-lo, etc.

Lluna ascendent i lluna descendent

Com ja he indicat en el gràfic que he dibuixat en el post anterior, no hem de confondre lluna creixent i lluna decreixent amb lluna ascendent i lluna descendent. Per a saber els dies de lluna ascendent i descendent, recomano consultar el Llunari 2013 de Michel Gros.

ASCENDENT I DESCENDENT:
El moviment de la lluna ascendent i descendent té molt a veure amb la seva posició al cel. És a dir, la lluna està més alta o més baixa al llarg dels 27 dies (Revolució Sideral Lunar), que dura el procés.
Taula d'elaboració pròpia. Resum de la part de la planta on pot influïr la lluna ascendent i la lluna descendent.

A continuació faig un resum de les tasques que es poden fer a l'hort i que haurem de tenir en compte la lluna.
- PER SEMBRAR, TRASPLANTAR, PODAR I AFEGIR COMPOST O ENCOIXINATS A LA TERRA s'han de tenir en compte els períodes següents:

Taula d'elaboració pròpia. Taula per saber en quina zona i període ens trobem, i així saber en quina lluna podem fer les tasques de: semprar, podar, afegir compost trasplantar o fer encoixinats per la terra.



- PER APLICAR TRACTAMENTS ECOLÒGICS I PREVENTIUS SOBRE LES PLANTES:

  • S'ha de fer al MATÍ. (Durant el matí).
  • Fer coincidir LLUNA ASCENDENT I LLUNA MINVANT.
  • Evitar si és possible SIGNES DE FOC (lleó, sagitari, àries). Per això cal mirar el Llunari.

- DIES EN QUÈ NO CONVÉ TREBALLAR LA TERRA, NI SEMBAR, NI FER CAP COLLITA:

Millor no fer totes aquestes tasques quan hi ha:
  • NODES (Node lunar): Cadascun dels dos punts en els quals l'òrbita d'un astre talla el pla de l'eclíptica..
  • PERIGEU: distància mínima= diàmetre màxim. (Diàmetre de la lluna en funció de la seva distància a la Terra).
Si treballem la terra durant aquests 2 períodes trobarem que no obtenim els bons resultats de sempre.
Exemples: 
- Si culls una patata en aquest període se't farà malbé molt més aviat
- Si sembres pèsols els costarà germinar.


2. L'encoixinat

El segon pas, és tenir present l'encoixinat. Com ja he dit, aquest segon pas, només en faré quatre pinzellades, perquè encara no m'he documentat prou ni ho he aplicat al meu hort, per poder-ne parlar.

Els encoixinats poden fer-se a l'estiu i a l'hivern. En cada època es fan per uns motius ben diferents i de diferents maneres.
Hi ha diferents maneres de preveure el fred dels nostres cultius:
1. Encoixinats de palla. 
2. Tècnica "multxing".
3. Manta tèrmica.

1. L'encoixinat de PALLA:
A l'hivern un encoixinat serveix:
- Com a mesura contra el fred. Es pot fer un acotxat de palla per amortitzar el fred.

A l'estiu un encoixinat serveix:
- Perquè no surtin males herbes.
- Perquè l'evaporació no sigui tan alta.
- Per mantenir constant la temperatura de terra.

A l'hivern però es recomana treure'l perquè entri el sol, però es poden fer muntanyes de palla allà on calgui i sobretot en acabar, regar-lo amb la part de la regadora que té els diferents forats petits, perquè la palla quedi ben posada.


2. Per a encoixinats, cal conèixer també la tècnica del "multxing". Per a conèixer una mica més aquesta tècnica, us recomano la lectura d'aquest document trobat a la web de TAC -Osona.

3. L'altra manera d'amortitzar el fred, és comprant en Agrobotigues la manta tèrmica per protegir aquells cultius més febles que amb el fred de les primeres glaçades es puguin fer malbé sense protecció.

3. Les rotacions de les hortalisses.

La rotació de conreus és una bona pràctica perquè ajuda i contribueix a tallar l'equilibri biològic de les possibles malalties i paràsits que ens poden fer malbé els nostres cultius. Amb la rotació s'evita la proliferació d'aquests paràsits i també permet que les arrels treballin des de diferents profunditats del sòl. 

El cicle de rotacions. Què és?
Canviar de grup de plantes cada vegada que introduïm un nou cultiu  al mateix lloc.

Les rotacions i les associacions (que aquestes últimes us les explicaré més endavant), em van fer ballar el cap a l'hora d'organitzar el meu hort, ja que si feia bé una cosa, l'altra no em sortia, les agrupacions no eren compatibles. 

Rotacions i associacions:
  • Les rotacions és anar canviant de lloc les plantes cada cert temps. 
  • Les  associacions és ajuntar plantes que per les seves propietats es beneficien entre elles
Tant les rotacions com les associacions s'han de tenir molt en compte ja que una bona rotació i una bona associació ens allunyarà les plagues, paràsits, malalties, etc.

Però com diu la dita, no es pot tenir a tothom content! ja que moltes vegades una bona rotació, no permet fer segons quines associacions i a l'inversa. Per això, aquí hauràs de prendre una decisió i prioritzar. 

La persona que ha treballat molt aquests dos conceptes i que n'ha elaborat un molt bon mètode és en Gaspar Caballero de Segovia amb el seu mètode de les Parades en Crestall. Però tot i que admiro la seva feina i si tingués un altre hort més gran, provaria el seu mètode a una altra parcel·la, però per ara, volia provar de fer un hort creatiu a la meva manera i experimentar les coses per mi mateixa. Crec que així n'aprendré més. 

Si veig que no me'n surto o que la manera com ho he distribuit no va bé, (tot i tenir-ho tot molt en compte),  llavors segur que faré el mètode d'en Gaspar Caballero. Us recomano, doncs, que el consulteu i que vosaltres mateixos i mateixes decidiu què voleu fer i com voleu començar. Es diu que a través del seu mètode s'obtenen sí o sí bons resultats. Jo primer em vull equivocar amb el meu, veure on l'he cagat i veure què he fet malament, sinó surt, com ja us he dit, llavors faré el seu. 

Podeu consultar doncs el seu mètode a continuació:
  • Clicant aquí trobareu la Web d'en Gaspar Caballero de Segovia.
  • Clicant aquí us podreu descarregar el pdf (en castellà) del seu mètode.

DIFERENTS MANERES DE FER LES ROTACIONS: 
Per fer les rotacions has de fer agrupacions de les hortalisses i dividir l'hort per trossos i cada determinat temps, s'han de rotar i les plantes que s'han plantat en un lloc, després s'han de plantar al següent tros. 

Hi ha diferents maneres d'anomenar aquestes agrupacions, vegem només alguns exemples.
Maneres d'agrupar-les i de fer-les rotar:
Opció 1. A. Hortalisses de gra --> B. Hortalisses de fulla --> C. Hortalissa de fruits --> D. Hortalissa d'arrel --> E. Hortalisses de bulbs --> F. Hortalisses de tubercle. 
Opció 2. (el subratllat vol dir que estan dins la mateixa parcel·la, que poden estar juntes):
Solanàcies --->  Umbel·líferes - Liliàcies --> Compostes - Quenopodiàcies - Cucurbitàcies --> Lleguminoses - Crucíferes --> Solanàcies... (i continuariem rotant).

Es tracta d'agrupar les hortalisses d'aquesta manera i quan sigui el temps (quan ja hagin passat els anys corresponents a cada hortalissa), fer-les rotar en direcció a les fletxes i plantar-les al següent tros d'hort i així successivament.

Per a tots aquells que com a mi,  us costa recordar quines hortalisses corresponen a cada família, ho especifico a continuació:
Grup 1. Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínies.
Grup 2. Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert. Liliàcies: ceba, porro, all.
Grup 3.Compostes: enciam, escarola, carxofa, gira-sol. Quenopodiàcies: bleda, remolatxa, espinac. Cucurbitàcies: cogombre, carbassó, carbassa. 
Grup 4. Lleguminoses: pèsol, fava, mongeta. Crucíferes: col, bròquil, coliflor, nap, rave, ravenet.

4. L'associació de cultius: bones i males relacions

En l'apartat de les rotacions ja he explicat que per fer la meva distribució a l'hort, les rotacions i les associacions em van fer ballar el cap, però bé, al final vaig trobar com una mena de distribució que semblava prou coherent. Vaig prioritzar una mica més les associacions que no pas les rotacions. Així doncs, vaig intentar fer bones associacions, de tal manera que entre els mateixos cultius es beneficiin i així no es puguin reproduir plagues, malalties, que no atregui a paràsits, etc.

Us presento les taules que em vaig elaborar per anar fent les combinacions i les associacions. Va ser un veritable trencaclosques!

Taula d'elaboració pròpia. Taula d'associacions 1.
I ara, la segona taula d'associacions:
Taula d'elaboració pròpia. Taula d'associacions 2.

5. Els animalons/microorganismes de sota terra

Foto Núria A.G.
En aquest apartat, jo no hi tinc gran cosa a dir. Només dir que si una terra és bona, fèrtil i està equilibrada els cucs en sortiran a dojo i en el meu cas, com que són uns horts ecològics que van començar fa temps, la terra ja es va treballar molt bé i m'hi he trobat molts cucs i alguns fins i tot gegants!


Foto Núria A.G.


Foto Núria A.G.

Foto Núria A.G.