Hem canviat el bloc de lloc: ara es diu Catiusques

Benvinguts/des al meu bloc, 

En cas que els continguts us hagin pogut interessar, dir-vos que ara trobareu aquesta i molta més informació al nou bloc que es diu Catiusques: http://catiusques.arrels.org

Catiusques forma part d'un altre projecte molt més ambiciós d'àmbit cinematogràfic. Per aquells a qui us interessi a més de l'horticultura el cinema, aquest és el vostre lloc. Podeu subscriure'us al butlletí d'Arrels que apareix al final de tot de les pàgines del bloc i anar rebent més informació o des d'aquí mateix: Butlletí Arrels. Si d'altra banda, només us interessa l'horticultura, no patiu perquè els continguts que s'hi pengen són continguts hortícoles!

Espero que aquest espai, us pugui ser del vostre interès! 

Si us voleu posar en contacte amb mi, ho podeu fer a través del correu electrònic que apareix al marge dret d'aquest bloc, o bé a través del nou bloc, pel sistema de comentaris, i tan aviat com pugui, us respondré!!

Recordeu que aquest bloc té sentit amb la participació de totes i tots vosaltres: entre tots som els que anem teixint el coneixement! Si a més em voleu anar seguint per altres llocs de la xarxa, d'una forma més regular, em podreu trobar al Facebook: Catiusques o al twitter @enfangada.

Moltes gràcies a tots i a totes els que m'heu anat escrivint fins ara i als nous visitants que puguin entrar. Les vostres visites són la meva il·lusió!

Seguim en contacte hortolans i hortolanes!

Per on vaig començar a fer l'hort?

Vaig agafar l'hort a principis d'octubre, és a dir, en plena tardor. Una estació i uns mesos aparentment poc productius, ja que més que poder plantar i veure créixer hortalises en abundància, és més aviat temps d'anar recollint tot el què s'ha plantat al llarg de l'estiu. Durant la tardor és quan el cercle va arribant a la seva fi i en arribar l'hivern es tanca, perquè ja no es pot plantar res més fins que no torni la primavera i passin les glaçades. 

Horts del Dolcet Parcel·la d'hort de 50m2.
Parcel·la orientada cap a l'oest.
Foto Núria A.G.

Tot i ser tardor, vaig agafar la parcel·la. Aquesta que veieu a la foto, és la parcel·la de 50m2. No sabia ni per on començar, em venien al cap idees desendreçades de com faria la distribució de l'hort.

Però per on havia de començar?

Havia de pensar primer en la distribució?

O més aviat, m'havia d'estudiar les associacions per poder fer una bona distribució?

O potser no, potser el primer era saber què podia plantar a la tardor i així poder organitzar l'hort en funció d'això?

He de fangar primer? o primer mesuro l'hort?

Horts del Dolcet -
Orientada cap a l'est.
Foto Núria A.G.

És hora de documentar-se:

Ben mirat vaig començar a fer recerca de llibres i em vaig començar a documentar. Van ser uns dies de llegir molt, d'atabalar-me, de confondre'm, d'ordenar les idees, de fer-me apunts en una llibreta, d'agafar altres experiències i intentar agafar tot allò que m'anava més bé a mi. 

 A l'apartat de Fonts d'Informació d'aquest mateix bloc trobareu totes aquelles fonts d'informació que recomano i que en part, m'han ajudat moltíssim a fer el meu hort. Feu-hi una ullada!

Fango l'hort

Com que encara no he tingut temps de llegir-me tota la bibliografia, decideixo començar a avançar a l'hort fent dues tasques:

Les eines necessàries: la fanga i l'aixada.
Foto Núria A.G.

1. Fangar.

2. Treure les males herbes. 

Tot i que no estic segura de si tinc una bona lluna per treure males herbes, ja que no he acabat de llegir-m'ho tot, començaré treient-les, tot i que hagi de fer les feines dues vegades. Moltes vegades si es treu les males herbes en una lluna que no toca, tornen a sortir molt més ràpid.

1. A fangar l'hort!:

Eina per airejar la terra: la fanga.
Foto Núria A.G.

Tot i que tota la meva vida he vist als meus pares fangar d'una manera (clavant la fanga i tombant la terra), la noia de la Cooperativa Sambucus que ens fa la formació ens va dir que en l'hort ecològic, això no era recomanable fer-ho així.

No ho explicaré amb les seves paraules exactes, però la idea que en vaig extreure jo de la seva explicació és que  en aquesta capa de terra superior, de 5cm hi ha els nutrients, i si ho tombem, no deixem que treballin correctament, ja que queden soterrats deixant desprotegida la capa de sobre que és la més vulnerable. 

Per fangar en hort ecològic, només necessitem airejar la terra, és a dir:

Clavem la fanga a la terra per airejar-la (perquè respiri).
Foto Núria A.G.

1. Clavem la fanga a la terra.

2. Aixequem una mica la fanga amb la terra a sobre, perquè s'airegi.

3. Treiem la fanga sense tombar-la.

No sé si m'he explicat prou bé.

La fanga és l'eina que té un mànec de fusta llarg i al final té unes 3 punxes de ferro que serveixen per clavar-les a la terra i així poder-la airejar.

2. Treure les males herbes:

Treient les males herbes.
Foto Núria A.G.

L'altra eina per treure les males herbes hauria de ser un aixadell, però si no se'n disposa de cap, es pot utilitzar també una aixada. Fer-ho segons el què us vagi més bé. 

L'aixadell és més petit i va millor de manejar i l'aixada té un mànec més llarg i té diferents utilitats (cavar la terra, arrencar les males herbes, arrabassar...).

Així doncs, em vaig disposar a fangar tot l'hort i a treure les males herbes (lluna decreixent). També he de dir que no vaig encertar la lluna ja que al cap dels dies, vaig haver de treure les males herbes unes quantes vegades més.

Una bona lluna per treure les males herbes és amb lluna nova.

Mesuro l'hort per fer la distribució

Un cop vaig fangar tot l'hort i vaig treure les males herbes, vaig començar a pensar la distribució de l'hort, per això primer l'havia de mesurar.

Mesurem la parcel·la i observem el terreny:

Parcel·la completa fangada.
Foto Núria A.G.

Mesurem la parcel·la.
Foto Núria A.G.

Amb l'ajuda del meu company, en Vicenç, vam mesurar la parcel·la, (per poder començar, més endavant, a dibuixar el croquis de l'hort). Va ser aquí on me'n vaig adonar que les mides no eren les mateixes a la part de dalt i a la part de baix, i que en aquesta última part de la parcel·la feia una mica de baixada. Tot això s'ha de tenir present a l'hora de la distribució. Però us he de dir que, per a mi, aquesta informació no va ser cap inconvenient, potser per als més veterans podria ser un inconvenient que la parcel·la faci baixada o que no sigui un quadrat o rectangle perfecte sinó que més aviat faci forma de trapezi. 

Una servidora (Núria) a la parcel·la.
Orientada cap al sud.
Foto Núria A.G.

Era tan gran l'emoció perquè tenia una parcel·la d'hort,que m'era igual la forma.

Un cop preses les mides, obtingut tot l'embalum d'informació, amb l'emoció més continguda i amb tota l'il·lusió de començar, em vaig posar a dissenyar el croquis del meu hort, i perquè comenceu a posar cares, aquesta d'aquí sóc jo, dins la parcel·la.

Dibuixo el croquis

Després de mesurar la parcel·la, vaig començar a fer el croquis.

És l'hora de fer el croquis de l'hort:

Últim croquis.
Elaboració pròpia.

Primer croquis.
Elaboració pròpia.

Un cop fet el croquis, no us penseu que amb un de sol ja en vaig tenir prou, a mesura que vaig anar treballant la terra, fent la distribució de les coses, cada dia que anava a l'hort em sortia una modificació o una altra, per tant us aniré adjuntant els següents croquis. Podrien estar més bé o més malament, però aquests són els que jo em vaig anar fent.

Distribució de l'espai dins la parcel·la

Un cop fet el croquis, ja ho podia posar sobre el terreny. La parcel·la de 50 m quadrats, la vaig dividir en 5 petites parcel·les, les quals per fer-ho més entenedor les enumeraré. Aquestes subdivisions són per poder associar bé les plantes entre elles i poder fer les bones associacions. Com ja he anat comentant, com que no podia fer-ho tot (associacions i rotacions simultàniament), jo he prioritzat les bones associacions entre hortalisses. I m'ha quedat així, dividit en 6 parcel·les petites:

Divisió de la parcel·la de 50 m quadrats en 6 petites parcel·les, fetes segons les bones associacions entre hortalisses.

A continuació, explico quines associacions he fet a cada parcel·la: 

Parcel·la 1: 

- En aquesta parcel·la de format rectangular hi he posat totes les cols (col de coll de pell de galàpet, bròquil, coliflor, col de farratge). També hi he posat els apis entre les cols.

- Al costat hi he posat els tirabecs, per ser un tipus de lleguminoses i tenen una bona relació amb les cols, entre altres ( el blat de moro, el carbassó, la pastanaga,  els cogombres, les maduixes, el julivert, les patates i els tomàquets).

- Al final hi ha el safrà, que no he trobat cap indicació amb qui va o no va bé. 

Distribució de la parcel·la 1.

Distribució parcel·la 1 feta: cols, tirabecs i safrà.

Parcel·la 2: 

La parcel·la 2, és l'espai que hi ha sota la prunera. He destinat aquest espai en forma de rodona, a diferència dels altres espais que són rectangulars, a les plantes decoratives, plantes aromàtiques i a les que poden servir de condiment. Tot i que això ho he començat a la tardor, no és molt recomanable fer-ho en aquest temps ja que les plantes aromàtiques floreixen a la primavera, però com a espai de proves les he sembrat a veure què passa. 

En aquest espai hi he plantat: 

- 3 bulbs de jacints, coriandre, poniol, romaní i valeriana.

Distribució de la parcel·la 2: jacints, coriandre, valeriana, romaní i poniol.

 Però compte no totes les aromàtiques són bones associacions!: vaig llegir en algun lloc que la sàlvia no era recomanable plantar-la sota els arbres fruiters ni combinar-la amb altres hortalisses perquè no eren compatibles. Les arrels de la salvia generen unes substàncies químiques que no els hi són favorables a les hortalisses ni als arbres fruiters. 

La sàlvia és bona perquè atrau a les marietes, i ajuda a mantenir lluny les erugues i els pugons.

Parcel·la 3: 

En aquest espai més gran que els altres dos, també de forma rectangular i he plantat/sembrat, en aquest mateix ordre:

Al fons, la parcel·la 3 on hi ha: les cebes, els raves, els espinacs, xirivies i julivert.

- 10 cebes llargues.

- 10 cebes tendres. 

- Rave de sobre Batlle.

- Rave mallorquí.

- 7 espinacs.

- Xirivia. 

- 13 porros.

- 1 planta de julivert (trasplant).

- Ceballots grillats.

- Ceba babosa.

En aquesta parcel·la les associacions fetes són: 

- El rave pot anar amb espinacs i xirivies, julivert.

- Les xirivies al costat del porro: els porros desprenen una forta olor que no li agrada a la mosca de la pastanaga, per això és una bona associació amb xirivies i pastanagues. 

Parcel·la 4:

En aquesta parcel·la de forma rectangular està dividida en 2 parts: 

Espai destinat a la parcel·la 4, on estava construint l'hivernacle.

- Lleguminoses:  la part més orientada al nord hi ha plantades: faves i pésols. 

- La part orientada a sud: hi he fet un petit túnel hivernacle.

Hivernacle construit i on més endavant ja hi he trasplantat planter.

Parcel·la 5: 
En aquesta parcela hi ha un altre arbre en un costat, que és un cirerer.
- A sota el cirerer de moment no hi ha res.
- A la resta de la parcel·la hi ha les associacions d'escarola, enciam, alls.

Tros de parcel·la 5 que correspon als enciams, alls, escaroles, rúcula.

Per ordre hi ha plantat:
- Enciams + raves + alls + escaroles + rúcula.
- Alls vermells.
- Cabeces d'alls.
- Enciam + porro + escaroles.

Parcel·la 6: 
En aquesta parcel·la encara no hi ha res plantat ni sembrat, ja que de moment, per ser hivern, no tinc res més per poder-hi plantar. Ho reservo per més endavant, plantar-hi tomaqueres, mongetes de mata baixa, albergínies, carbassons.

El dia a dia a l'hort

Diumenge 14 d'octubre de 2012 - Lluna decreixent:

Avui diumenge 14 d'octubre he anat a plantar les primeres coses a l'hort. A continuació, us faig un llistat de totes les coses que he plantat/sembrat el primer dia i després una per una, les descriuré en una fitxa. Així sabreu què trobareu a cada post.

 El primer dia d'hort he plantat/sembrat:
A la parcel·la 1 destinada per les associacions de cols hi ha:
- 2 Cols de coll de Pell de galàpet.
- 2 Bròquils.
- 2 Coliflors.
- 10 bulbs de Safrà.

A la parcel·la 2 destinada sota la prunera hi ha:
- 4 llavors de Coriandre.  
- 3 bulbs de Jacint.

A la parcel·la 3 on hi ha els raves, cebes, julivert:
- No hi he fet cap tasca.

A la parcel·la 4 destinada a les lleguminoses i l'hivernacle:
 - No hi he fet cap tasca.
 
A la parcel·la 5 destinada per als enciams, escaroles i alls, hi ha:
- 10 planters d'enciams i 8 planters d'escaroles.  


Ara a continuació, les fitxes:  

 Col de Coll de Pell de galàpet:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Planta/hortalissa: 2 cols de Coll de Pell de galàpet.
Llavors: Vaig comprar planter en una parada del Mercat de Vic, el dissabte 13 d'octubre que hi ha mercat setmanal.
Manera de sembrar: S'han de fer en planter prèviament. Per això jo vaig comprar planter i el vaig trasplantar. Les feines de trasplant s'han de fer en lluna decreixent, per això jo he considerat que per a fer aquest trasplant, la lluna bona era la decreixent, però ja aniré apuntant els resultats.

Bona associació: entre elles mateixes (diferents tipus de cols: coliflor, col de coll de pell de galàpet, bròquil verd, bròcoli, etc.) i entre api, patata, remolatxa.
Mala associació: maduixa i tomàquet.
Associació feta: he plantat aquesta col  (Col de coll de pell de galàpet) en un tros de parcel·la que hi ha: coliflor, bròquil, col de farratge i apis. Posteriorment hi he afegit també raves. 
Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent.
Resultats: el planter ha arrelat bé i les cols van creixent progressivament (tenint en compte que estem a finals de tardor i principis d'hivern i per això tot va més lent). 

Observacions: Aguanten bé el fred.

Foto: 

Les cols de Coll de pell de galàpet són les del costat dret.

Més informació: Consulteu la web de Gastroteca.cat

__________________________________________________________________________________

Bròquil:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Planta/hortalissa: 2 bròquils.
Llavors: Vaig comprar planter en una parada del Mercat de Vic, el dissabte 13 d'octubre que hi ha mercat setmanal.
Manera de sembrar: S'han de fer en planter prèviament. Per això jo vaig comprar planter i el vaig trasplantar. Les feines de trasplant s'han de fer en lluna decreixent, per això jo he considerat que per a fer aquest trasplant, la lluna bona era la decreixent, però ja aniré apuntant els resultats.
Bona associació: entre elles mateixes (diferents tipus de cols: coliflor, col de coll de pell de galàpet, bròquil verd, bròcoli, etc.) i entre api, patata, remolatxa.
Mala associació: maduixa i tomàquet.
Associació feta: he plantat aquest bròquil en un tros de parcel·la que hi ha: col de coll de pell de galàpet, coliflor, col de farratge i apis. Posteriorment hi he afegit també raves. 
Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.
Període de la lluna: Lluna decreixent.
Resultats: el planter ha arrelat bé i els bròquils van creixent progressivament (tenint en compte que estem a finals de tardor i principis d'hivern i per això tot va més lent). 

Observacions: Aguanten bé el fred, però el fred intens de l'hivern (desembre 2012) està glaçant algunes de les fulles, però de moment no presenten cap altra alteració en elles.

Foto: 

Els bròquils són al centre de la foto.

Bròquil una mica més crescut.

Més informació: Interessant consultar aquestes 2 webs. 

Web Aforavila

Web Ets el que menges
Varietat Bròquil Romanesco
Curiositats:  La varietat de Bròquil Romanesco resisteix molt bé les glaçades. un cop fa la flor principal s'ha de tallar i afegir-ho al compostador. Al cap de 2 setmanes ha d'haver crescut una mica.
__________________________________________________________________________________

Coliflor:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Llavors: Vaig comprar planter en una parada del Mercat de Vic, el dissabte 13 d'octubre que hi ha mercat setmanal.

Manera de sembrar: S'han de fer en planter prèviament. Per això jo vaig comprar planter i el vaig trasplantar. Les feines de trasplant s'han de fer en lluna decreixent, per això jo he considerat que per a fer aquest trasplant, la lluna bona era la decreixent, però ja aniré apuntant els resultats.

Bona associació: entre elles mateixes (diferents tipus de cols: coliflor, col de coll de pell de galàpet, bròquil verd, bròcoli, etc.) i entre api, patata, remolatxa.

Mala associació: maduixa i tomàquet.

Associació feta: he plantat aquestes coliflors en un tros de parcel·la que hi ha: col de coll de pell de galàpet, bròquil, col de farratge i apis. Posteriorment hi he afegit també raves. 

Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent.

Resultats: el planter ha arrelat bé i les coliflors van creixent progressivament (tenint en compte que estem a finals de tardor i principis d'hivern i per això tot va més lent). 

Observacions: La coliflor resisteix molt bé les  glaçades moderades. Mesos de desembre i gener, si està una mica tocada pel fred és exquisida. Es recomana plantar-la amb bròquils i bròcolis. Tenint en compte les rotacions, és bo plantar-les en un lloc on s'hagin fet lleguminoses (mongetes, pèsols, faves). La col de 7 setmanes és la més precoç, tarda uns 2 - 3 mesos.
Les meves coliflors presenten una mica les fulles grogues, tocades pel fred intens de l'hivern (desembre 2012) perquè està glaçant molts dies. Espero que això les faci exquisides!

Foto: 

 

Les col i flors són a la part esquerra de la foto.

Vista general on hi ha les cols de coll de pell de galàpet, els bròquils i les col i flors.

Més informació: Per saber com podem cuinar aquesta coliflor, consulteu aquesta web:
Recepta de coliflor amb beixamel.

_____________________________________________________________________________

Safrà:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Llavors: Vaig comprar un paquet on hi anàven 10 bulbs de safrà en una botiga d'agrocomerç de Vic.

Manera de sembrar:els bulbs de safrà es sembren directament a la terra on han de sortir. 

Bona associació:

Mala associació:

Associació feta: l'he posat a la punta d'una parcel·la, en un costat hi té els tirabecs i a l'altre costat no hi ha res més.

Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent.

Resultats: Vaig plantar els bulbs el 14/10/12 i van arrelar molt bé, el dia 11/11/12 va començar a sortir una mini tija en 2 dels 10 bulbs. La tija és verda i està protegida per un tel transparent molt a prop del terra.
El dia 26/11/12vaig anar a l'hort i vaig observar que en un dels 10 bulbs havia sortit una flor de safrà amb els 3 pistils granats al mig!! No la vaig arrencar perquè no sabia com l'havia de tractar. Quan vaig tornar al cap de 4 dies a l'hort, la flor i els 3 pistils granats ja no hi eren.

Observacions:  El safrà resisteix molt bé el fred (-10º) i altes temperatures. Floreix d'1 a 2 setmanes. Plantar el bulb a 10 cm de profunditat i deixar 5 cm entre cada un.

Foto: 

En un dels bulbs de safrà comença a sortir la tija.

Surt la flor del safrà: 1 mes i 2  setmanes

 després.

 Més informació: Consulteu aquesta informació sobre el safrà a l'Xtec.

_____________________________________________________________________________

Coriandre:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Llavors: Vaig comprar un sobre de coriandre per Internet a Les Refardes, que tenen llavors de varietat local, de producció ecològica i fetes al país.

Manera de sembrar: vaig sembrar unes 4 llavors de coriandre a l'espai habilitat, sota de la prunera.

Bona associació: No he trobat cap indicació.

Mala associació: No he trobat cap indicació.

Associació feta: l'he posat a sota de la prunera al costat dels jacints i a l'altre costat la valeriana.

Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent.

Resultats: Vaig plantar les llavors el 14/10/12 i he començat a veure la primera aparició de coriandre el dia 26/11/12.

Observacions:  El coriandre és una herba aromàtica utilitzada com a condiment per les seves propietats curatives.

Foto: 

Coriandre crescut.

Més informació: Consulteu aquesta informació sobre El Coriandre.
I per saber com aplicar com a condiment, consulteu: Viatge nutritiu: Curri de verdures.
Com recuperar les llavors de Coriandre. Consulteu-ho en aquest enllaç: Petits científics del Parc.

_____________________________________________________________________________

Jacint:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Llavors: Vaig comprar un sobre de Jacints on hi anaven 3 bulbs, a l'agrobotiga de Vic.

Manera de sembrar: vaig sembrar/plantar directament els 3 bulbs sota de la prunera.

Bona associació: No he trobat cap indicació.

Mala associació: No he trobat cap indicació.

Associació feta: l'he posat a sota de la prunera al costat dels jacints i a l'altre costat la valeriana.

Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent.

Resultats: Vaig plantar els bulbs el 14/10/12 i encara no ha sortit res.

Foto: 

Més informació: Consulteu aquesta web, busqueu Floració del jacint i cliqueu sobre la imatge del Jacint: veureu el timelapse de com floreix un Jacint.

_____________________________________________________________________________

Enciams:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Planta/hortalissa: 10 enciams.
Llavors: Vaig comprar planter en una parada del Mercat de Vic, el dissabte 13 d'octubre que hi ha mercat setmanal.
Manera de sembrar: Es recomana que els enciams no es sembrin directament, sinó que es facin prèviament en planter i després es trasplantin. Per això jo vaig comprar planter i el vaig trasplantar a l'hort. Les feines de trasplant s'han de fer en lluna decreixent, per això jo he considerat que per a fer aquest trasplant, la lluna bona era la decreixent, però ja aniré apuntant els resultats.

Bona associació: enciam + api + porro
enciam + enciam altres varietats
enciam + ceba + pastanaga
enciam + alls
enciams + carbassa + blat de moro
Mala associació: julivert
Associació feta: he trasplantat aquests enciams on en una punta no hi ha res i a l'altre costat hi ha alls. Al costat dels alls hi ha les escaroles. Enciam + alls + escaroles.
Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent. L'enciam cal plantar-lo en lluna decreixent perquè no s'espigui prematurament. De moment l'he trasplantat en lluna decreixent. Més endavant sabré si també cal sembrar-lo en lluna decreixent.
Resultats: els enciams trasplantats al principi estaven ensopits i semblava que no arrelarien bé, però mica en mica, es van anar adaptant al seu nou terreny i ara estan molt macos i molt ben arrelats.

Observacions:Quan sigui el temps es recomana trasplantar-ne de 10 a 12 enciams cada 3 setmanes, així es recollirà una collita més esglaonada. No toleren massa bé el fred, per això els hi he posat una manta tèrmica. La varietat de l'enciam morellà és el que tolera més bé el fred.

Foto: 

Aquest és l'aspecte dels enciams i escaroles trasplantats: ensopits.

Més informació: Cliqueu en aquest enllaç per conèixer les 13 varietats d'enciam que Esporus, Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada ha recollit.
També podeu consutar el projecte d'aquest Centre a través de la seva web: Esporus. Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada.

_____________________________________________________________________________

Escarola:

_____________________________________________________________________________

Fitxa: 

Planta/hortalissa: 8 escaroles.
Llavors: Vaig comprar planter en una parada del Mercat de Vic, el dissabte 13 d'octubre que hi ha mercat setmanal.
Manera de sembrar: Es recomana que les escaroles no es sembrin directament, sinó que es facin prèviament en planter i després es trasplantin, igual que els enciams. Per això jo vaig comprar planter i el vaig trasplantar a l'hort. Les feines de trasplant s'han de fer en lluna decreixent, per això jo he considerat que per a fer aquest trasplant, la lluna bona era la decreixent, però ja aniré apuntant els resultats.

Bona associació: he aplicat les mateixes associacions que els enciams. Però no he posat de costat enciams i escaroles.
Mala associació: No he trobat indicacions.
Associació feta: he trasplantat aquestes escaroles a la parcel·la on hi ha els enciams i els alls: Enciam + alls + escaroles + alls recuperats + rúcula. Les escaroles es troben doncs entre els alls.
Data de plantació: 14 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna decreixent. L'escarola aplico el mateix que l'enciam. De moment l'he trasplantat en lluna decreixent. Més endavant sabré si també cal sembrar-lo en lluna decreixent.
Resultats: les escaroles trasplantades al principi, com els enciams, estaven ensopides i semblava que no arrelarien bé, però mica en mica, es van anar adaptant al seu nou terreny i ara estan molt maques i molt ben arrelades.

Observacions: Les escaroles no toleren bé la calor, en canvi el fred sí. Tot i que toleren bé el fred, com que vaig posar una manta tèrmica als enciams i comparteixen filera, també els tapo i de moment estan ben maques.

Foto:

Més informació: Per saber més coses de l'escarola, cliqueu a Hort urbà.

_____________________________________________________________________________

Segon dia de feina

Dijous 18 d'octubre de 2012 - Lluna creixent:
El dijous 18 d'octubre era període de lluna creixent, ja havia passat la lluna nova (15 d'octubre) i a l'hort vaig continuar plantant/sembrant hortalisses. Segueixo amb la mateixa estructura que el dia anterior, primer us faig el llistat de les feines fetes segons la parcel·la i, després presentaré la fitxa de l'hortalissa que encara no hagi descrit.

A la parcel·la 1 destinada per les associacions de cols:
- Sembrar 4 tirabecs.
- Sembrar 8 apis entre les cols.

A la parcel·la 2 destinada sota la prunera:
 - No vaig fer cap tasca.

A la parcel·la 3 destinada a les cebes, raves, xirivies i espinacs:

 - Sembrar 7 espinacs.

A la parcel·la 4 destinada a les lleguminoses i a l'hivernacle:

- No vaig fer cap tasca.

A la parcel·la 5 destinada als enciams, escaroles, etc.:

 -  Plantar/sembrar Alls entre els enciams i les escaroles.

Feines que no vaig fer a l'hort: 

- Vaig posar en remull 24 hores la llavor de les faves per poder-es plantar. Diuen que va bé perquè germinin més bé posar-les 24 hores abans en remull.
- Vaig fer planter a casa en recipients reciclats de Col de Coll de pell de galàpet i també 3 enciams de diferents classes (carxofet, escarxofet i de morella).

Ara a continuació, presento les fitxes:  

- ALLS: Vaig plantar alls entre escaroles i enciams. És una bona associació. (Els alls, en principi encara no tinc gens clar, quan és millor que es plantin. Hi ha qui diu que Alls plantats en lluna nova, de grans un cove. Els meus pares sempre m'han dit en lluna vella. I vaig i jo aquests primers els vaig plantar en lluna creixent. A veure què passa!

__________________________________________________________________________________

Fitxa: 

Planta/hortalissa: Alls.
Llavors: vaig comprar una cabeça d'alls al Mercat de Vic, del Mas Bellpuig on fan hort ecològic i venen els seus productes en cistelles ecològiques. També han recuperat sistemes tradicionals de treballar la terra com ara: regadiu amb sèquies i rescloses, agricultura amb tracció animal per a les activitats agraries. Els podeu trobar aquí: www.masbellpuig.com 
Manera de sembrar: Sembra directa, sembrar amb la punxa amunt i deixar una mica la punxa enfora. Deixar 12-15 cm entre grans.

Bona associació: entre escaroles i enciams.
Data de plantació: 18 d'octubre de 2012.

Període de la lluna: Lluna creixent.

Observacions:

Resultats:

Foto:

4 alls plantats entre escaroles i enciams.

__________________________________________________________________________________