L'hort dels meus pares
Tota la meva vida he volgut tenir un hort. El meu pare té un hort, on encara ara hi vaig de tant en tant, però aquest hort és on de petita hi anava amb els meus pares a passar el dia, a jugar, a feinejar (o fer veure que feinejava i jugava a tenir un hort). Somiava... pensant: "pintaré de molts colors aquesta barraca", "aquí hi posaré flors de molts colors", "em construiré un carro", "refaré els camins que s'estan desdibuixant", "aquesta barana la reconstruiré perquè està espatllada", "la bassa la netejaré de la molsa i la pintaré ben bonica"! I així passaven els dies, els mesos i els anys. I entre somnis he anat menjant tots els productes cultivats que ens ha ofert la mare terra.
Somnis de la infància
En aquest hort, on jo hi somiava, el meu pare ha anat treballant, sembrant i transplantant hortalisses, i és gràcies a ell, que he anat adquirint certs coneixements que ara vull dur a la pràctica. El meu pare ho va aprendre del seu, la meva mare del seu pare i ara em toca a mi: aprendre d'ells, aplicar tots els coneixements i transmetre-ho de nou.
De generació en generació
De moment no sóc mare, però puc transmetre aquests coneixements com a mestra. Crec que tinc el deure d'aprendre tot el què té a veure amb la tradició popular, tot el que té relació amb la cultura popular, ja que moltes vegades cau en l'oblit i no es transmet de generació en generació, i això fa que a dia d'avui hi hagi moltes coses culturals, trets identitaris de la nostra cultura, que s'han perdut o que estan caient en desús, per falta de coneixement. Cal mencionar també que, aquest oblit o desaparició de les nostres tradicions/costums ha sigut en gran part impulsat pel sistema capitalista en el qual vivim i que a velocitats vertiginoses se'ns ha abocat al consum irresponsable, a la desaparició de les tradicions, a reduir la nostra cultura a folklore de diumenge, i a construir festes lligades totes amb el consum com a base d'elles.
Motivació principal
Sense volguer-me allargar en aquest tema que us acabo d'exposar, ja sabeu doncs d'on parteix la meva motivació per a fer aquest bloc:
El projecte
Així doncs ja us ho he dit. Ara que ja sóc gran, he agafat un hort. I amb aquest hort experimentaré i ho registraré tot en aquest bloc. M'he decidit. Suposo que el fet d'agafar un hort per mi sola, era com deslligar-me del que té el meu pare. Però sempre he pensat que dur un hort és molt personal, i com diuen: "dos hortolans en un mateix hort ja són multitud, perquè cadascú fa les seves proves, en treu experiències diferents, etc."
Així doncs, he fet el gran pas i he agafat un hort, bé, no ens passem, una parcel·la dins d'un conjunt d'horts ecològics. És una cooperativa de treball, que fan horta ecològica, entre d'altres projectes que val molt la pena que els consulteu. Aquesta cooperativa lloga unes parcel·les a persones que vulguin inicar hort ecològic, és un espai a les afores de Manlleu (Osona) on coexisteixen diferents hortolans i hortolanes i cadascú amb la seva parcel·la, pot cultivar de manera ecològica allò que li sembli més convenient.
Es disposen d'eines comunes i d'espais comuns (compostatge), punts d'aigua, etc. És una molt bona iniciativa, i la recomano.
Per a qui li interessi podeu consultar en aquest enllaç qui són: Sambucus.
No s'ha de deixar mai de somiar
Ara tinc 30 anys i a dia d'avui continuo somiant: "aquí hi plantaré moltes herbes aromàtiques per fer després una rebotiga, per tenir herbes com les trementinaires i recuperar costums populars"; "aquí si tingués un palet hi faria una barana"... Com m'agradaria tenir un hort més gran per mi sola, on hi construiria la meva barraca. La barraca de l'hortolà i l'hortolana.
Espero que a través del meu aprenentatge, hi hagi d'altra gent que també s'hi apunti i que sigui des del lloc que sigui, m'acompanyi!
La barraca de l'hortolà i l'hortolana.
Tota la meva vida he volgut tenir un hort. El meu pare té un hort, on encara ara hi vaig de tant en tant, però aquest hort és on de petita hi anava amb els meus pares a passar el dia, a jugar, a feinejar (o fer veure que feinejava i jugava a tenir un hort). Somiava... pensant: "pintaré de molts colors aquesta barraca", "aquí hi posaré flors de molts colors", "em construiré un carro", "refaré els camins que s'estan desdibuixant", "aquesta barana la reconstruiré perquè està espatllada", "la bassa la netejaré de la molsa i la pintaré ben bonica"! I així passaven els dies, els mesos i els anys. I entre somnis he anat menjant tots els productes cultivats que ens ha ofert la mare terra.
Somnis de la infància
En aquest hort, on jo hi somiava, el meu pare ha anat treballant, sembrant i transplantant hortalisses, i és gràcies a ell, que he anat adquirint certs coneixements que ara vull dur a la pràctica. El meu pare ho va aprendre del seu, la meva mare del seu pare i ara em toca a mi: aprendre d'ells, aplicar tots els coneixements i transmetre-ho de nou.
De generació en generació
De moment no sóc mare, però puc transmetre aquests coneixements com a mestra. Crec que tinc el deure d'aprendre tot el què té a veure amb la tradició popular, tot el que té relació amb la cultura popular, ja que moltes vegades cau en l'oblit i no es transmet de generació en generació, i això fa que a dia d'avui hi hagi moltes coses culturals, trets identitaris de la nostra cultura, que s'han perdut o que estan caient en desús, per falta de coneixement. Cal mencionar també que, aquest oblit o desaparició de les nostres tradicions/costums ha sigut en gran part impulsat pel sistema capitalista en el qual vivim i que a velocitats vertiginoses se'ns ha abocat al consum irresponsable, a la desaparició de les tradicions, a reduir la nostra cultura a folklore de diumenge, i a construir festes lligades totes amb el consum com a base d'elles.
Motivació principal
Sense volguer-me allargar en aquest tema que us acabo d'exposar, ja sabeu doncs d'on parteix la meva motivació per a fer aquest bloc:
- D'entrada vull transmetre, a d'altres persones, la meva passió de treballar la terra i de recollir-ne els fruits.
- En segon lloc, a través de l'elaboració d'un hort ecològic fer prendre consciència a la gent de la importància del consum responsable i de la recuperació, transmissió i continuitat de molts trets identitaris i culturals que han caigut en l'oblit.
El projecte
Així doncs ja us ho he dit. Ara que ja sóc gran, he agafat un hort. I amb aquest hort experimentaré i ho registraré tot en aquest bloc. M'he decidit. Suposo que el fet d'agafar un hort per mi sola, era com deslligar-me del que té el meu pare. Però sempre he pensat que dur un hort és molt personal, i com diuen: "dos hortolans en un mateix hort ja són multitud, perquè cadascú fa les seves proves, en treu experiències diferents, etc."
Així doncs, he fet el gran pas i he agafat un hort, bé, no ens passem, una parcel·la dins d'un conjunt d'horts ecològics. És una cooperativa de treball, que fan horta ecològica, entre d'altres projectes que val molt la pena que els consulteu. Aquesta cooperativa lloga unes parcel·les a persones que vulguin inicar hort ecològic, és un espai a les afores de Manlleu (Osona) on coexisteixen diferents hortolans i hortolanes i cadascú amb la seva parcel·la, pot cultivar de manera ecològica allò que li sembli més convenient.
Es disposen d'eines comunes i d'espais comuns (compostatge), punts d'aigua, etc. És una molt bona iniciativa, i la recomano.
Per a qui li interessi podeu consultar en aquest enllaç qui són: Sambucus.
No s'ha de deixar mai de somiar
Ara tinc 30 anys i a dia d'avui continuo somiant: "aquí hi plantaré moltes herbes aromàtiques per fer després una rebotiga, per tenir herbes com les trementinaires i recuperar costums populars"; "aquí si tingués un palet hi faria una barana"... Com m'agradaria tenir un hort més gran per mi sola, on hi construiria la meva barraca. La barraca de l'hortolà i l'hortolana.
Espero que a través del meu aprenentatge, hi hagi d'altra gent que també s'hi apunti i que sigui des del lloc que sigui, m'acompanyi!
La barraca de l'hortolà i l'hortolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada