Sembrar i trasplantar

Aquests dos termes, en un inici poden confondre a les persones que s'inicien en l'horticultura. Hi ha plantes que necessiten ser sembrades en planter i després trasplantar-les quan sigui el moment adequat a l'hort. I d'altres plantes que es poden sembrar directament a l'hort. Per fer aquestes dues tasques s'han de tenir en compte les següents

- SEMBRAR:

Perquè et germinin bé les llavors cal sembrar-les quan la terra sigui calenta i aquesta s'ha d'anar mantenint humida. 

També hi ha diferents maneres de sembrar: a voleo, posant la llavor una a una, etc.

Exemple de planters en llavorer, que s'hauran de trasplantar.
Foto Núria A.G.

- TRASPLANTAR:

 Per trasplantar s'entén a fer qualsevol tasca que tingui a veure amb passar les petites plantes que hem plantat en llavorers, torretes o qualsevol altre recipient reciclat i s'han de trasplantar a l'hort definitivament per al seu  desenvolupamenti creixement.

 Per a trasplantar un planter es pot fer servir el plantador. (Eina amb un mànec de fusta o metall i la part que s'ha de clavar a la terra acabada en punxa).

Trasplantar els planters quan ja són prou forts per a canviar-los a l'hort, es pot fer de 2 maneres:

1. Si el planter és AMB ARREL NUA: hem de deixar les arrels ben esteses dins la terra i hem d'amassissar la terra que tindrà al voltant de les arrels.

2. Si plantes AMB PA DE TERRA (amb una mida de terra al voltant):  el trasplantament és molt menys traumàtic. Hem de tenir, però aquesta terra humida perquè les arrels prosperin.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

És a dir hi ha plantes que no cal fer planter, perquè es poden sembrar directament a l'hort, però n'hi ha d'altres que no es poden plantar directament sinó que cal fer-les en planter, per tenir més cura d'elles o per trasplantar-les quan són una mica més crescudes i després trasplantar-les en el moment adequat i també quan la temperatura de l'hort sigui l'adient.

I quines plantes s'han de fer en planter i quines no? 

De moment, adjunto aquesta taula a forma de resum per aportar quines hortalisses s'han de fer en sembra directa i quines s'han de fer en planter. Ni molt menys, amb això ho dic tot, encara en falten moltes més! Però ho aniré completant mica en mica.

Taula d'elaboració pròpia: Hortalisses que es fan amb sembra directa i altres que s'han de fer amb planter.

Terra amb calç o sense?

Per saber si una terra té o no té calç, podem fer el següent:
Posar un grapat de terra dins d'un pot de vinagre i observar:
- Si fa bombolles: hi ha un excés de calç a la terra.
- Si no fa bombolles: la terra és deficitària en calç.
- Una terra adequada en calç: hauria de tenir un ph entre 6'5 i 7'2.

Regar: quan?

Regadora - Foto Núria. A.G

Per regar també s'ha de tenir en compte algunes coses, per no ofegar els conreus, ni per matar-los de set.

Durant l'estiu: 

• Les bones hores per regar són:

- Les de matinada (les plantes tenen la frescor de la nit).- Cap al tard.

• NO regar al migdia, perquè:

- Una part d'aigua s'evapora.
- Les gotes sobre les plantes fan l'efecte lupa i llavors podrien cremar-los els teixits.

Com regar a l'estiu?
Durant l'estiu és millor fer:
- Regades ABUNDANTS i ESPAIADES -->  Les arrels es desenvolupen a més profunditats.
- Que NO LLEUGERES i FREQÜENTS. 
- Regar de MANERA DOLÇA per tal d'acompactar al mínim el sól.

Durant l'hivern:

• Convé regar al mig del dia, durant les hores més calentes. 

 Com regar a l'hivern?
Durant l'hivern és millor:
- Evitar mullar les fulles per evitar precisament, malalties criptogàmiques (fongs). Per exemple: tomàquet, meló, cogombre o carbassa.


COM REGAR ELS PLANTERS I ELS SEMBRATS?
Els planters i sembrats és millor fer:
- Regades LLEUGERES i FREQÜENTS per activar la germinació.    


Tot i que aquí he mencionat la regadora com a eina per regar, el millor sistema de reg en hort ecològic, per ser el més eficaç i menys malgastador, és el SISTEMA DE REG GOTA A GOTA.  

Plagues i remeis

Fong aparegut al Blat de moro -  Foto Núria A.G.

En aquest apartat he confeccionat una taula on he anat recopil·lant tota la informació sobre plagues que ens podem trobar en el nostre hort i com solucionar-les amb remeis ecològics. D'entrada parteixo de que al nostre hort ecològic ja he fet bones associacions i això ja ha de ser un benefici entre les plantes, però moltes vegades fer això sol no és suficient i tot i fer això, surten plagues, malalties, etc.

Portar a terme unes bones rotacions, com ja us he explicat en un altre apartat, també és beneficiós per les plantes i evita moltes malalties, però com ja he dit, a vegades no és suficient. 

Entre tota la informació recollida, he elaborat aquestes dues taules per tenir-ho tot més resumit i més a mà. D'aquesta manera veure d'una forma més clara les possibles plagues/malalties i els possibles remeis ecològics.

Taula 1 d'elaboració pròpia on es resumeixen les possibles plagues/malalties que es poden trobar en un hort i els seus possibles remeis ecològics.

Taula 2 d'elaboració pròpia on es resumeixen les possibles plagues/malalties que es poden trobar en un hort i els seus possibles remeis ecològics.

Per on vaig començar a fer l'hort?

Vaig agafar l'hort a principis d'octubre, és a dir, en plena tardor. Una estació i uns mesos aparentment poc productius, ja que més que poder plantar i veure créixer hortalises en abundància, és més aviat temps d'anar recollint tot el què s'ha plantat al llarg de l'estiu. Durant la tardor és quan el cercle va arribant a la seva fi i en arribar l'hivern es tanca, perquè ja no es pot plantar res més fins que no torni la primavera i passin les glaçades. 

Horts del Dolcet Parcel·la d'hort de 50m2.
Parcel·la orientada cap a l'oest.
Foto Núria A.G.

Tot i ser tardor, vaig agafar la parcel·la. Aquesta que veieu a la foto, és la parcel·la de 50m2. No sabia ni per on començar, em venien al cap idees desendreçades de com faria la distribució de l'hort.

Però per on havia de començar?

Havia de pensar primer en la distribució?

O més aviat, m'havia d'estudiar les associacions per poder fer una bona distribució?

O potser no, potser el primer era saber què podia plantar a la tardor i així poder organitzar l'hort en funció d'això?

He de fangar primer? o primer mesuro l'hort?

Horts del Dolcet -
Orientada cap a l'est.
Foto Núria A.G.

És hora de documentar-se:

Ben mirat vaig començar a fer recerca de llibres i em vaig començar a documentar. Van ser uns dies de llegir molt, d'atabalar-me, de confondre'm, d'ordenar les idees, de fer-me apunts en una llibreta, d'agafar altres experiències i intentar agafar tot allò que m'anava més bé a mi. 

 A l'apartat de Fonts d'Informació d'aquest mateix bloc trobareu totes aquelles fonts d'informació que recomano i que en part, m'han ajudat moltíssim a fer el meu hort. Feu-hi una ullada!

Fango l'hort

Com que encara no he tingut temps de llegir-me tota la bibliografia, decideixo començar a avançar a l'hort fent dues tasques:

Les eines necessàries: la fanga i l'aixada.
Foto Núria A.G.

1. Fangar.

2. Treure les males herbes. 

Tot i que no estic segura de si tinc una bona lluna per treure males herbes, ja que no he acabat de llegir-m'ho tot, començaré treient-les, tot i que hagi de fer les feines dues vegades. Moltes vegades si es treu les males herbes en una lluna que no toca, tornen a sortir molt més ràpid.

1. A fangar l'hort!:

Eina per airejar la terra: la fanga.
Foto Núria A.G.

Tot i que tota la meva vida he vist als meus pares fangar d'una manera (clavant la fanga i tombant la terra), la noia de la Cooperativa Sambucus que ens fa la formació ens va dir que en l'hort ecològic, això no era recomanable fer-ho així.

No ho explicaré amb les seves paraules exactes, però la idea que en vaig extreure jo de la seva explicació és que  en aquesta capa de terra superior, de 5cm hi ha els nutrients, i si ho tombem, no deixem que treballin correctament, ja que queden soterrats deixant desprotegida la capa de sobre que és la més vulnerable. 

Per fangar en hort ecològic, només necessitem airejar la terra, és a dir:

Clavem la fanga a la terra per airejar-la (perquè respiri).
Foto Núria A.G.

1. Clavem la fanga a la terra.

2. Aixequem una mica la fanga amb la terra a sobre, perquè s'airegi.

3. Treiem la fanga sense tombar-la.

No sé si m'he explicat prou bé.

La fanga és l'eina que té un mànec de fusta llarg i al final té unes 3 punxes de ferro que serveixen per clavar-les a la terra i així poder-la airejar.

2. Treure les males herbes:

Treient les males herbes.
Foto Núria A.G.

L'altra eina per treure les males herbes hauria de ser un aixadell, però si no se'n disposa de cap, es pot utilitzar també una aixada. Fer-ho segons el què us vagi més bé. 

L'aixadell és més petit i va millor de manejar i l'aixada té un mànec més llarg i té diferents utilitats (cavar la terra, arrencar les males herbes, arrabassar...).

Així doncs, em vaig disposar a fangar tot l'hort i a treure les males herbes (lluna decreixent). També he de dir que no vaig encertar la lluna ja que al cap dels dies, vaig haver de treure les males herbes unes quantes vegades més.

Una bona lluna per treure les males herbes és amb lluna nova.

Mesuro l'hort per fer la distribució

Un cop vaig fangar tot l'hort i vaig treure les males herbes, vaig començar a pensar la distribució de l'hort, per això primer l'havia de mesurar.

Mesurem la parcel·la i observem el terreny:

Parcel·la completa fangada.
Foto Núria A.G.

Mesurem la parcel·la.
Foto Núria A.G.

Amb l'ajuda del meu company, en Vicenç, vam mesurar la parcel·la, (per poder començar, més endavant, a dibuixar el croquis de l'hort). Va ser aquí on me'n vaig adonar que les mides no eren les mateixes a la part de dalt i a la part de baix, i que en aquesta última part de la parcel·la feia una mica de baixada. Tot això s'ha de tenir present a l'hora de la distribució. Però us he de dir que, per a mi, aquesta informació no va ser cap inconvenient, potser per als més veterans podria ser un inconvenient que la parcel·la faci baixada o que no sigui un quadrat o rectangle perfecte sinó que més aviat faci forma de trapezi. 

Una servidora (Núria) a la parcel·la.
Orientada cap al sud.
Foto Núria A.G.

Era tan gran l'emoció perquè tenia una parcel·la d'hort,que m'era igual la forma.

Un cop preses les mides, obtingut tot l'embalum d'informació, amb l'emoció més continguda i amb tota l'il·lusió de començar, em vaig posar a dissenyar el croquis del meu hort, i perquè comenceu a posar cares, aquesta d'aquí sóc jo, dins la parcel·la.